Curiositats de l'Edat Mitjana

Com vestia la gent a l'edat mitjana?

• Els monjos portaven una túnica llarga anomenada, hàbit, de color i forma diferents segons l'ordre religiós al que pertanyien.
• El pagesos duien calces llargues i ajustades i, al damunt, una túnica curta amb caperutx.
• Els cavallers que anaven a la guerra i als torneigs es vestien am l'almeixia, on hi havia brodat l'escut d'armes de la seva família. A sota portaven una cota de malles, que els protegia el cos, i es cobrien el cap amb un elm de metall.
• Les dames de la noblesa duien un vestit de màniga llarga anomenat brial, cenyit a la cintura i llarg fins als peus. Quan feia fred, s'abrigaven amb una mena de capa anomenada capuç.
  

L'Edat mitjana a Europa

S'anomena Edat Mitjana el període que va des del final de l'Imperi Romà d'Occident, fins a l'arribada dels europeus a Amèrica.

L'Edat Mitjana s'inicia amb l'establiment dels pobles barbars, entre els quals hi destaquen els francs, els visigots, els ostrogots, els angels i els saxons.

Va haver un moment en què els francs va ser un dels regnes més forts d'Europa. Carlemany, un dels reis francs més importants, que va arribar a dominar gran part del territoris del continent europeu.

Hi havia altres imperis com per exemple l'Imperi Bizantí, que abastava Grècia i el Pròxim Orient.

També els pobles de l'islam van iniciar una gran expansió des de la península d'Àrabia, tant en aspecte religiós con militar.

En aquella època van haver diverses religions importants, com per exemple, la dels cristians, la dels jueus o la dels musulmans.

Durant l'edat mitjana la majoria de la població vivia al camp. La riquesa d'aquell temps provenia sobretot de tenir terres.

El sistema social medieval s'anomenava feudalisme.

La vida al camp era molt dura, la major part de la societat a l'edat mitjana era formada per pagesos, o camperols, que vivien en cases aïllades, en masies o en petits poblets del camp. En aquesta època la igualta de drets no era la mateixa per a tothom. Estaven els propietaris de petites terres amb la seva familia, o altres que depenien directament d'algun senyor feudal, al qual hi havien de cedir una part de la collita. També estaven els serfs, que eren com els esclaus, ja que treballaven per a un senyor i rebien en canvi aliment i protecció, però no tenien drets.

A l’inici del segle XIV va començar una crisis molt important a Europa. A causa d’uny anys de males collites es va produir fam i una malaltia que es va difondre molt ràpidament, la Pesta Negra. Aquesta pesta va reduir moltíssim la población, fins i tot va arribar a reduir fins a la meitat diferents territoris. Malgrat tot a final de segle sembalava que començaven una lleu recuperació.

A poc a poc les ciutats es van anar envoltant de muralles, de catedrals, universitats, hospitals i diferents esglèsies o convents.

Es considera que el segle XV marca la fi de l’edat mitjana, ja que es van fer un conjunt de descobriments geogràfics, com el del continent americà. Els reis també van anar enfortint els seus poders i van anar unificants diferents territoris.

Curiositats de l'edat antiga

Cleopatra: és l'ultima reina d'Egipte portaqva de bolit a tots els emperadors romans. Quan va morir Juli Cèdar, va seduir a l'emperador Marc Antoni que era casat amb la germana d'Octavi. L'embolic de família va ser tan gran que Octavi, que més tard es convertiria en el emperador Cesar Augusto, va declarar la guerra a Marc Antoni i Cleopàtra, que, en veure's perduda, es va suicidar amb verí de serp.



Els deus grecs i romans:

ROMA-GRÈCIA

Apol·lo - Apol·lo (Sol)
Bacus - Dionís (Vi)
Ceres - Demèter (Agricultura)
Cupido - Eros (Amor)
Diana - Artèmis (Caça, natura i boscos)
Hèrcules - Heràcles (Força)
Júpiter - Zeus (Deus dels déus)
Mart - Ares (Guerra)
Mercuri - Hermes (Protectors dels mercaders)
Minerva - Atenea (Llibertat)
Neptú - Posidó (Aigües i Mars)
Plutó - Hades (Infern)
Venus - Afrodita (Bellesa, amor i fecunditat)

L'edat antiga o antiguitat, és el primer període de la història. Va començar l'any 4000 aC i va durar fins al final de l'Imperi Romà.

L'edat Antiga és el periòde on comencen a aparèixer les primeres civilitzacions (manera de viure, de pensar... d'un poble que està organitzat de políticament i socialment).

MESOPOTÀMIA: és una regió del Pròxim Orient, situat entre els rius Tigris i Eufrates, on es van descobirir moltes esècies humanes, com la dels sumeris, accadis, babilonis, i la dels assiris.

Els sumeris es dedicaven a l’agricultura i al comerç.

Els babilonis, van ser els primers en aconseguir ajuntar tot en una sola regió al voltant de Babilonia. Un dels seus reis ha passat a ser molt important i conegut: Hammurabi II, perque va ser el primer rei que va fer unes determinades lleis per tenir una mínima organització en les seves

terres.

Els assiris van dominar Mesopotàmia entre els segles IX i VIII a.C. Eren un poble bàsicament guerrer on els homes eren molt entrenats i armats. Extreien i s’apoderaven de totes les regions les quals conquerien. Desrpés de la caiguda dels assiris, els babilonis es van apoderar de
Mesopotàmia i va ser un dels moments de més expansió.

EGIPTE: Aquesta civilitazació es va desencolupar al nord-est Africà, es va desenvolupar cap a l'any 3000 aC fins al segle I aC.

El faraó era considerat un déu, era el cap polític i religiós d'Egipte, vivia en palaus immensos, envoltat de riqueses i servidors. Estava envoltat de la seva cort, aquesta estava formada per un centenars de esclaus, soldats, servidors i funcionaris.

Els egipcis eres politeistes,és a dir, només creien en un déu. També creien en la vida després de la mort, per això, quan el faraó moria, el dipositaven dins d'un sarcòfag i l'enterraven en tombes subterrànies de dimensions considerables o piràmides. Amb el pas del temps el cos del faraó es convertia en una momia.

GRÈCIA: la civilització grega es va desenvolupar del segle VII al segle II a.C. Els grecs eres mariners i comerciants. Les seves ciutats s’anomenaven POLIS (ciutat estat independent amb un territorio al seu voltant). MOltes tenien un nou sistema polític en aquells temps, la democràcia, la qual tractava de que tots els ciutadants lliures tenien dret en participar en el govern. Aquesta democràcia va néixer a Atenes al segle V a.C, on els ciutadants lliures (deixant de costat als esclaus, dones i extrangers) escollien als magistrats mitjançant un tipus de votacions. Un cop a lmes es reunien formant assemblees per debatir temes diversos, com impostos, etc.

Prement aquest enllaç pots accedir a un video que t'explicarà de forma entenedora l'història de Grècia.

ROMA: la ciutat de Roma va ser l'origen d'una gran civilització, que al llarg dels segles va arribar a dominar tots els territoris i pobles de la Mediterrània.

Al principi Roma va ser governada per reis, fins que van ser expulsats i es va proclamar la república, una forma de democràcia governada per uns representants del poble, anomenats magistrats, els quals només es podien escollir entre els patricis, la classe més alta de les antigues famílies romanes.

El senat, que era la màxima institució de l'Estat Romà, s'encarregava de donar el vistiplau a les decisions dels cònsols.

Tot el poder es concentrava en una sola persona, l'emperador, o cèsar, considerat un déu.

Al final del segle IV a.C., l’imperi romà era molt difícil de governar per la seva exagerada grandària, és per això que es va dividir en dos: L’imperi Romà d’Orient (amb la capital a Constantinoble) i el d’Occident (amb la capital a Roma), aquest últim imperia va estar conquistat pels bàrbars. La caiguda de Roma es considera el fi de l’Edat antiga, i el començament de l’Edat mitjana.

Curiositats referides a la Pehistòria

Els historiadors quan troben restes humanes els hi donen un nom per identificar-los:

• A Etiòpia (1974) es van trobar restres d'australopitecus d'una femella i li van posar Lucy. Li van posar a quest nom perque era el nom d'una canço dels BEatles que van escoltar mentre excavaven

http://www.youtube.com/watch?v=rGFlkcnZRFI (prement a l'enññaç podeu escoltar la cançó)

• El nom de l'home més important en l'història del rock, Elvis, va ser l'escollit per nombrar a la primera pelvis completa que van trobar al jaciment d'Atapuerca.
  

La prehistòria

L’espècie humana actual pertany a la familia dels homínids, i es classifica dins del món animal amb el nom llati d’Homo Sapiens. És el resultat d’una evolució que té l’origen a l’est d’Àfrica.

Els esquelets dels primats més semblants als que després van ser els humans pertanyen als anomenats australopitecs. Es creu que van viure fa uns 10-7 milions d’anys. Després de l’evolució dels australopitecs van aparéixer els primers ésser considerats del gènere Homo, al qual també pertanyen els ésser humans actuals. Ens podem considerar Homo Habilis perquè som els més habils amb les mans de tots els nostres avanpassats.

Gràcies al desenvolupament del cervell va ser posible l’aparició d’un posible llenguatge i la fabricació d’instruments per al treball. L’habilitat de poder parlar o reflexionar ens diferencien de la resta d’animals.

L’epoca en la que van començar a fabricar eines amb pedres, fusta, ossos…s’anomena <paleolític> que vol dir pedra vella.

Durant aquesta etapa, els humans van ser caçadors i recolectors. Al principi caçaven animals petits, dels quals aprofitaven la carn, i després van aprendre organitzar-se per a caçar i per desenvolupar les eines, que també els hi servien per defensar-se.

Els homes del paleolític menjaven vegetals i fruites. Van començar a aprendre quan creixien els diferents tipus de vegetals i els diferents cuidats bàsics per les diferents plantes. Si estaven a prop del mar menjaven mol·luscs. Per tant ens poden adonar que no sempre vivien en el mateix habitatge, és a dir que eren nómades.

Podem ditingir dos primer períodes:

Paleolític inferior: va ser el més llarg, durant gairebé dos milions d’anys. En aquesta época les espècies (que eren variades, i que de les quals només van sobreviure les més desenvolupades i astutes) vivien en les zones més càlides.

Paleolític mitjà: va durar gairebé 100.000 anys, en aquesta época només quedaven dues espècies, els neanthertals i els Homo sapiens. Els neanthertals van desaparéixer a diferencia dels Homo Sapiens que van seguir lluitan i avançant en tècniques fins a podre sobreviure fins a avui dia.

Va aparèixer un altre paleolític: el paleolític superior, que correspon als últims 40.000 o 35.000 anys del paleolític. Va ser una època de glaciacions. Els neandertals, que eren els habitants del paleolític mitjà ja s'havien extingit, i només va sobreviure la espècie del Homo sapiens, que correspon a les persones d'avui dia. Els Homo sapiens, estaven més desenvolupats que els Neandertals: havien millorat les seves eines, tenien més facilitar per cosí i confeccionar els seus vestits. Per poder menjar es dedicaven a la caça, a la recol·lecció i també a la pesca. Per poder pescar, van inventar arpons, arcs, fletxes,punxons...

Va apareixer una nova época el Neolític, que vol dir pedra nova. En el qual com es pot deduir amb el nom, vol dir que aquí comença una nova técnica, de polir la pedra per aconseguir nous estris.

En poc temps van construir poblats i fins i tot petites ciutats. Cultivaven cereals, criaven animal i manejaven la ceràmicar per emmagatzemar els aliments, per poder sobreviure en èpoques de males collites.

Aquest importants canvis van fer també la possible aparició de la manipulació dels metalls.

El primer en descobir-se va ser el coure, més tard el bronze (amb el qual es fabricaven joies i armes), i més tard l’aparició d’un element que seria imprescindible per al futur, el ferro.

El desenvolupament de l’espècia fins arribar a l’obtenció de la escritura marcar el final de la prehistòria i el principi de la historia.