L'edat contemporània al segle XX

La primera guerra mundial va tenir lloc entre el 1914 i el 1918. Les causes d’aquesta gran guerra va ser els enfrontaments per poder tenir el poder de les diferents col·lonies d’arreu del món.

L’assassinat de Sarajevo de Francesc Ferran d’Àustria (hereu del tron de l’imperi Austrohongarès) amb l’ajut d’Alemanya, va declarar la guerra a Sèrbia, i Rússia es va declarar a favor d’aquesta darrera Aviat aquest conflicte es va anar estenent per altres regions europees. D’una banda lluitaven les potències centrals: Austria-Hongria i Alemanya, i per una altra banda els aliats: Sèrbia, Rússia, França i el Regne Unit. Els Estats Units van entrar a la guerra en la banda dels aliats l’any 1917. Rússia es va retirar cansada d’una guerra en la que no es veia cap resolució lògica.
La superioritat dels aliats van fer retirar a Alemanya a l’any 1918.


Des del final d’aquesta primera guerra mundial fins al principi de la segona (1939) el món va viure vint anys de canvis i contradiccions.
A Rússia va esclatar la Revolució Russa al febrer del 1917. Aquesta revolucio va donar pas als soviets, que eren consells d’obrers dirigits per bolxevics que eren els que controlavem el Partit Socialdemòcrata, i que estaven sota la direcció de Lenin i Trotski. Aquest nou poder, després d’haver negociat la pau per Alemanya va formar el primer govern soviètic guiat per Partit Comunista. Els bolxevics va trobar una forta oposició dins i fora del país que va provocar una guerra civil que va durar del 1918 al 1922.

A Alemanya, Adolf Hitler va arribar al poder mitjançant unes eleccions, donant lloc a un estat totalitari nazi. Benito Mussolini, governava a Itàlia i aprofitant la feblesa del país es va convertir en un dictador d’un estat totalitari feixista.
Aquests dos grups es van unir com a propòsit de governar el món donant lloc a la Segona Guerra Mundial al 1939, que va acabar al 1945.
Una acció d’atac dels japonesos als americans, van fer que aquests darrers entressin també en guerra al 1941.
Al 1943 les forces aliades van aconseguir el rendiment d’Itàlia, i a l’any següent França va ser alliberada. El 7 de maig de 1945 els aliats van fer rendir-se incondicionalment a Alemanya i així van dividir aquest estat en dos.

A partir d’aquí els països col·lonitzats van voler ser lliures, i mitjançant la descol·lonització poc a poc van poder anar sent-ho. Tot i que en molts casos els intents de descol·lonització van provocar diverses guerres bèliques. Al Pròxim Orient , per exemple, va ser un procés molt complicat i que encara avui en dia es viuen moltes conseqüències, com ho demostra el problema entre israelins i palestins, per la creació d’Israel de 1948.

En acabar la segona guerra mundial van començar unes intenses relacions entre dos blocs de països molt importants que van desembocar en la guerra freda. En un bloc es trobaven els Estats Units i els països del voltant format per les democràcies occidentals capitalistes, i l’altre bloc el formen la Unió Soviètica i l’entorn d’aquesta, gairebé tots els països eren Europeus i comunistes, i que es va anomenar el bloc de l’Est.


Aquests dos blocs van començar a fer-se atacs continus, i inclús també actuaven de forma indirecta en guerres civils determinades. Va haver moments tan tensos i difícils que fins i tot es va arribar a pensar en el sorgiment d’una possible Tercera Guerra Mundial.
Al 1985 una crisis econòmica de la Unió Soviètica els va provocar una gran desesperació que va posar fi a la Guerra Freda. I a partir d’aleshores els Estats Units es van quedar com a úniques potències mundials.

Curiositat de l'edat contemporània

UNA NOVA ERA:

En 1792, en temps de la Revolució, els francesos, segurs que la huanitat entrava en una nova era, van decidir canviar de calendari i imposar el calendari republicà.
Tenia 12 mesos de 30 dies cadascun, pero el primer dia de l'any era el 22 de setembre, en comptes de l'1 de gener, perquè el 22 de setembre d'aquell any s'havia proclamat la República. El calendari només es va fer servir fins al 1806, perquèNapoleó va tornar a imposar el calendari gregorià.

L'edat contemporània

Es va produir una revolta de la burgesia i de les classes populars, contra el rei i el nobles, anomenada Revolució Francesa, es va produir a França al segle XVIII.
A l’Antic Règim, el rei tenia el poder absolut, i estava envoltat per l’aristocràcia, formada pels nobles i els religiosos. D
Les classes menys privilegiades es van unir i van lluitar contra el poder absolut del rei. Es va aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que recollia els principis bàsics de la revolució:
• La llibertat: tothom era lliure de posseir béns, decidir i opinar.
• La igualtat: els ciutadans, tenien els mateixos drets i deures sense privilegis.
• La fraternitat: la fraternitat entre els ciutadans perquè ningú quedés d
Després d’uns quants anys de conflictes va arribar el general Napoleó Bonaparte, que va posar fi a l’Antic Règim, però després de moltes conquestes va ser vençut i la monarquia absoluta va tornar a França.

Durant el segle XVII, les potències europees intentaven estendre les seves colònies a l’Amèrica del Nord prenent territori als indígenes i lluitant entre elles.
Després de guanya la guerra dels Set Anys contra França, els britànics es van apoderar dels territoris francesos al continent americà. Algunes colònies de la costa atlàntica es van voler declarar independents i els britànics ho volien impedir, així es com va esclatar una altra guerra, la guerra de la Independència, guanyada pels colons. Aquests van fundar els Estats Units d’Amèrica, que establia la igualtat entre tots els ciutadans i la separació del poder.



Entre els segles XVI i XVII, els europeus més poderosos, van colonitzar Amèrica, el nord d’Àsia i Oceania, i a lavegada també van començar a instal•lar-se en noves ciutats de la costa d’Àfrica i Àsia. Aquests països que van fer la Revolució industrial van necessitar més matèries primeres per a les industries i més mercats per distribuir els productes fabricats. Aquestes mateixes potències europees van començar a explotar els recursos minerals de les colònies i van implantar una agricultura de plantacions. Un fet molt important va ser la construcció de trens per reforçar-ne les rutes comercials.

Amb la Revolució industrials els monarques van aconseguir molt més poder, que en un principi el volien aprofitar per imposar l’antic ordre, però aquells canvis que estaven ocurrint (ja fossin economics, socials o culturals) donaven molta més importància i sortida a la llibertat i per tant molta més força al grup social dels burgesos que tenia una ideologia on predominava el liberalisme, i el capitalisme.
Els liberals el que volien, era un constitució i un parlament que controlés les actuacions del rei. Els obrers que també volien millores en els seus llocs de treball, es van agrupar en sindicats per tenir més força davant de les grans fàbriques, i és aleshores quan van sorgir pensaments com el anarquisme, el socialisme i el comunisme.
Paral•lelament a tot això tenien lloc avenços científics importants. Com per exemple que l’electricitat va començar a ser aplicada com a font d’energia en les industries i en la vida quotidiana de les persones.

Curiositats de l'edat moderna

A continuació explicarem dues anècdotes de Cristòbal Colon:

1.Durant el llarg viatge de Colon camí de les Índies, els mariners, veient-se perduts enmig de l'oceà es van amotinar. Colon els va prometre que tornarien cap a casa si passats tres dies no veien terra ferma. I va anar d'un pèl que no es quedessin sense descobrir Amèrica: al cap de dos díes desembarcaven a l'illa de Huanahaní!

2. Colon havia promès un premi per al primer que veiés la costa, però quan van tornes a Castella no va complir la seva promesa. El mariner sevillà Rodrigo de Triana, que havia estat el primer a veure terra americana, va tenir una enrabiada; se'n va anar al nord d'Àfrica i es va fer musulmà.

L'edat moderna

Els historiadors, consideren que l’Edat Moderna, es una etapa que comença quan els europeus arriben a Amèrica, i acaba l’any 1789, amb la Revolució Francesa.

A finals del segle XV i durant el segle XVI, els europeus van fer grans viatges d’exploració marítims, que els va portar a descobrir llocs nous.

Cristòfor Colom, ha sigut un personatge que ha marcat aquesta època. Cristòfor volia arribar a Àsia donant la volta a tota la Terra, navegant per l’oest i fent una ruta que no havia fet mai ningú. Va contractar a molts mariners i va encarregar dues caravel·les per poder fer aquest viatge. Desprès de dos mesos de navegació per l’oceà Atlàntic va arribar a terra, i es va pensar que havia arribat al continent asiàtic, per això va anomenar aquell territori les Indies, i als seus habitants, Indis. Però en realitat, Cristòfor, no havia arribat a cap continent asiàtic, sinó que havia arribat a unes illes del continent americà. Així va ser com per casualitat, Colom, va descobrir Amèrica, l’any 1492.

Després de la descoberta d’aquest nou continent, els castellans, van aprofitar per ocupar el territori, i utilitzar els seus habitant com a esclaus i servents. Molts indis van morir per malalties. Anys després altres països europeus, van manar expedicions al continent americà. També els anglesos i els portuguesos es van repartir les terres americanes, i així van sorgir les colònies, que eren els territoris dels europeus en altres continents.

En començar l’Edat Moderna, Europa era formada per grans monarquies. Els reis i les reines, vivien en palaus molt luxosos, envoltats de la cort (nobles i famílies riques del país). A partir del segle XVI i sobretot, durant el segle XVII, es van crear la monarquia autoritària, moment en què els monarques van crear un exèrcit permanent, una diplomàtica que els representava a l’exterior i uns funcionaris que organitzaven el funcionament de l’Estat, garantint que el rei cobrés els impostos.

La societat de l’Edat Moderna, estava dividida en diverses classes socials. Havia dos classes socials privilegiades: els nobles i els eclesiàstics, i un grup social no gaire privilegiat anomenat el tercer estat, format pels pagesos, els burgesos i els menestrals.

La noblesa i l’església, tot i que estaven bastant controlats pel rei, encara gaudien d’un cert privilegi, ja que no pagaven impostos i eren propietaris de terres extenses, que els proporcionaven les rendes per poder viure.

Els pagesos que continuaven treballant per la noblesa i pagant impostos elevats, van tenir uns problemes amb l’agricultura perquè no era suficient per viure, ja que les tècniques de conreu havien evolucionat molt poc.

A les ciutats vivien els menestrals, que eren artesans que s’agrupaven en gremis, i els burgesos, dedicats al comerç i a la manufactura. Va ser a les ciutats on es va produir el canvi social més important de l’Edat Moderna: l’ascens de la burgesia, la qual va anar adquirint un gran poder social i econòmic.

Durant l’Edat Moderna, van haver diferents moviments culturals, però tots ells tenien una característica en comú: l’ interès per la ciència. El primer moviment cultural va ser el Renaixement. A partir d’aquí van sortir els primer estudis científics, els escriptors i els artistes es van dedicar a estudiar la natura i l’ésser humà, intentaven troba raonaments lògics per mitjà de la raó i l’observació.

Al segle XVII, va sorgir un altre estil artístic, anomenat Barroc. Durant aquella època van inventar molts instruments que encara utilitzem avui dia: termòmetres, baròmetres, telescopis, microscopis...Podem trobar a Descartes i Galileu, dos filòsofs i científics del Barroc, o Newton, que va demostrar la gravitació universal.

El segle XVIII, va ser anomenat segle de les llums, perquè els il·lustrats volien il·luminar la humanitat amb la llum de la raó. En aquest segle va aparèixer un altre moviment cultural anomenat Il·lustració. En aquest període, amés dels progressos científics, van haver grans progressos tècnics.